La rosella (1906)
Instrumentació de la sardana homònima per a l'orquestra de Ràdio Catalana de Barcelona. Seguint el model de Matinada, deduïm que algú va partir de la versió pianística, en la qual va especificar les línies melòdiques que havia de tocar cada instrumentista. Vegeu també la versió per a piano. Obra no localitzada.
+ INFO
Serenata (sense data)
Instrumentació d'una obra d'Enrico Toselli. Forma part del conjunt de 26 peces Colección de arreglos, localitzat el gener de 2024.
+ INFO
Somni dolç (1926)
Instrumentació de la sardana homònima per a l'orquestra de Ràdio Catalana de Barcelona. Seguint el model de Matinada, deduïm que algú va partir de la versió pianística, en la qual va especificar les línies melòdiques que havia de tocar cada instrumentista. Vegeu també les versions per a piano i per a trio. Obra no localitzada.
+ INFO
Somni gris (1925)
Instrumentació de la sardana homònima per a l'orquestra de Ràdio Catalana de Barcelona. Seguint el model de Matinada, deduïm que algú va partir de la versió pianística, en la qual va especificar les línies melòdiques que havia de tocar cada instrumentista. Tot i no haver-se conservat el paper, és probable que també hi hagués oboè. Vegeu també les versions per a piano, per a trio i per a orquestra simfònica.
+ INFO
Somni rosa (sense data)
Nova versió de l'obra per a conjunt Leyenda núm. 2, que Garreta també va reelaborar per a orquestra simfònica amb el títol Preludi mediterrani. Se'n coneix una única partitura manuscrita sense particel·les, subtitulada «Impressió musical». En la darrera pàgina hi apareix el segell del copista: Gironella. Es tracta d'un exemplar sense senyals d'ús, sense correccions ni anotacions, i amb unes indicacions de dinàmica escrites en català que apareixen també en altres obres de Garreta: «Poc a poc», «Poc més mogut», «Un poc pesat». Grahit la identifica, equivocadament, amb Leyenda.
+ INFO