La filosa (Sense data)
La fira (Abans del desembre de 1903)
Datada a partir d'una anotació en un manuscrit conservat al Centre de Documentació de l'Orfeó Català. Segons Lluís Garreta, va ser escrita el 1903.
Flor de ginesta (Abans de Febrer de 1907)
Presentada al Concurs Musical organitzat per la botiga de música Casa Sobrequés i Reitg de Girona, amb el lema «Or pur». El jurat estava format per Enric Granados, Jaume Pahissa, Francesc Pujol, Joan Baptista Lambert i Juli Garreta com a secretari. Com que no va ser premiada, no es va donar a conèixer el nom del seu autor. Un cop mort Garreta, Josep Baró l’esmentava com a obra d'aquest compositor en la llista de sardanes que va enviar a Pau Casals el 1926. Una circumstància semblant es dóna en títols com Enyorança, La pubilla del mas gran, Oratges d'estiu, Viola i Visió.
Flordeneu (1902)
Porta el nom d'un personatge del poema Canigó de Jacint Verdaguer. Flordeneu és la reina de les fades que pren la forma d'una pastora per seduir i encantar el jove cavaller Gentil. Tal com altres heroïnes literàries del segle XIX, el personatge es correspon a l'arquetip de femme fatale. Datada a partir d'una anotació en un manuscrit conservat al Centre de Documentació de l'Orfeó Català. Com Griselda, amb la qual forma un díptic, la va compondre immediatament després de la mort del poeta.
Frisança (1907)
Estrenada el 8 d'agost de 1907 per la cobla Principal de La Bisbal a Palafrugell en un concert d'homenatge al compositor, tot i que algunes notícies parlen de l’estrena a l’agost del mateix any durant la festa major de Sant Feliu de Guíxols. Dedicada al metge i amic Bonaventura Carreras i Duran que, segons Josep Grahit, va posar-li el títol «Frisança» degut al sentiment que va tenir quan va escoltar-la. Vegeu també la versió per a piano.
