Innominada (1909)
Estrenada el 7 de novembre de 1909 per la cobla Els Montgrins a la Rambla de Girona en el marc d'un homenatge al compositor celebrat durant la festa major. Josep Grahit, un dels organitzadors de l'acte, havia demanat una sardana nova a Garreta. Com era habitual, l'autor va remetre-li sense títol i va deixar que el destinatari escollís el que cregués millor. En no descobrir la idea que motivava la composició, Grahit va preferir no imaginar-se cap evocació i va decidir batejar-la amb ironia i sentit de l'humor.
+ INFO
+ INFO
Juny (1920)
Formava part del plec que va guanyar el premi de 1000 pessetes per a les quatre millors sardanes de la primera edició dels Premis Musicals Eusebi Patxot i Llagustera convocats per l'Orfeó Català. Les altres composicions premiades foren Pastoral, Recordant... i Somnis. És l'obra més coneguda i representativa de Garreta. Ambrosi Carrión i Josep Tharrats varen escriure lletres a fi de proposar una versió cantada de la sardana, que va estrenar-se a S’Agaró el 12 d’agost de 1928 amb arranjaments de Josep Baró i Güell. Segons Josep Grahit, la sardana està inspirada per l'observació d'un grup de segadors treballant els camps de Romanyà de la Selva. Ha complert en moltes ocasions les funcions d'himne nacional català i des de l'any 2010 és l'himne oficial de Sant Feliu de Guíxols. Es desconeix la data d'estrena oficial, tot i que immediatament després de la resolució del concurs va incorporar-se al repertori de les cobles. Destaca la interpretació que en va fer la cobla Principal de La Bisbal al Teatre Novetats de Sant Feliu de Guíxols just acabada la representació de l’opereta La vídua alegre per part de la companyia italiana Odette-Marion, el 21 de desembre de 1926. Vegeu també les versions per a piano, per a conjunt instrumental, per a banda i per a orquestra simfònica.
+ INFO
La llar (1920)
En moltes fonts, aquesta sardana es data com si fos de 1922, però en realitat va ser premiada a la primera edició del concurs de sardanes convocat per l'Ajuntament de Banyoles la tardor de 1920, durant la festa major, concretament el 25 d'octubre. Va guanyar el segon premi, de 100 pessetes, i l’estiu de 1921 ja es tocà en audicions. Un dels manuscrits conservats al Centre de Documentació de l'Orfeó Català és l'autògraf que va enviar-se al concurs, amb el lema «Cremán Socs» i la indicació «Sardana a obció al tema lliure». Inspirada un dia d'hivern per les sensacions a l'entorn de la llar de foc de cal Aymerich de Bell-lloc, la casa pairal de la família de seva dona Isabel Pagès.
+ INFO
Llicorella (1911)
Estrenada el 16 d'agost de 1911 per la cobla Principal de La Bisbal al teatre de la mateixa vila empordanesa en la celebració dels Jocs Florals que van tenir lloc durant la festa major. Havia guanyat el premi de 100 pessetes a la millor sardana popular. Unes setmanes després, durant la festa major de L'Arboç del Penedès, Pau Casals va escoltar-la interpretada pels músics de La Bisbal i es va interessar per conèixer personalment el compositor. L'estiu de l'any següent, en la vetllada organitzada a la residència de Sant Salvador del violoncel·lista, interpretada novament per la cobla Principal de La Bisbal, va ser la peça més aplaudida. L'obra és el recordatori d'una excursió marítima per la Costa Brava i va ser una de les sardanes que va sentir Igor Stravinsky el 16 de març de 1924 a l’Ateneu Barcelonès. Anys més endavant, Garreta va utilitzar el tema principal d'aquesta sardana en el primer i el darrer moviment de Suite en sol major. Tradicionalment s'explica que va ser la primera vegada que un compositor va especificar l'ús de sordina en determinats passatges dels instruments de vent metall. Vegeu també la versió per a piano a quatre mans.
+ INFO
