La llumanera (Sense data)
Mar d'argent (1914)
L'any 1914, Arseni Girbau, empresari de la Principal de Palafrugell, va nomenar Josep Gravalosa director de la cobla. Aleshores, per la bona relació entre Gravalosa i Garreta, la cobla va signar un conveni amb el compositor, datat el 8 de juliol de 1914. A canvi de cent-cinquanta pessetes, Garreta havia d'enviar sis sardanes noves, de les quals la Principal de Palafrugell tenia l'exclusivitat fins el 30 d'agost de 1915. Havia d'entregar dues sardanes abans de l'1 de setembre, dues abans de l'1 de febrer de 1915 i dues més abans de l'1 de maig. Les primeres foren Primavera i Mar d'argent. Garreta va enviar-les sense posar-les-hi un títol. Gravalosa va escriure a Garreta demanant-li el nom, i l'autor va respondre-li que les bategés ell mateix. Malgrat els compromisos contrets pel contracte, Garreta només va enviar-ne una altra, Innominada (1915). Val a dir que es tracta de la versió per a cobla del segon moviment de la Suite en sol major, amb els llargs molt més reduïts. Vegeu també la versió per a piano a quatre mans.
Maria (1908)
Dedicada a la filla petita de l'empresari palafrugellenc Joan Miquel, amb qui havia viatjat per Alemanya i França l'any 1905 i a qui posteriorment va dedicar les edicions de les seves sonates i de Joguina. Segons Lluís Garreta, havia estat escrita el 1908. El manuscrit eventualment autògraf de l'ACF ho confirma, ja que està datat de maig de 1908. Interpretada el 7 de novembre de 1909 per la cobla Els Montgrins a la Rambla de Girona en el marc d'un homenatge al compositor celebrat durant la festa major. Vegeu també les versions per a piano, per a piano a quatre mans i per a orquestra simfònica.
Matinada (abans del gener de 1907)
Interpretada l'11 de juliol de 1907 per la cobla L'Art Gironí a la Plaça del Vi de Girona en un homenatge al compositor, conjuntament amb les altres sardanes que s'havien posat a la venda el gener del mateix any: Ball de la Joana, Orfe, El testament d'Amèlia i Rosó. Va ser una de les sardanes més celebrades i interpretades a l'època. Vegeu també les versions per a piano, per a conjunt instrumental i per a trio.
La mimada (sense data)
