La gaita (Abans del Novembre de 1905)
La gelosa (1898)
També va rebre el títol de La salvatge. Datada a partir d'una anotació en un manuscrit autògraf, que forma part de l'arxiu de la família Ferrer. A la portada, el títol La salvatge va ser substituït per La gelosa.
Giberola (1920)
Deu el nom a una de les cales que hi ha entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. La música evoca el record d'una nit d'estiu que el compositor va passar en aquest indret amb uns amics. La va dedicar al musicòleg Joaquim Pena i Costa. Josep Grahit dóna la notícia que el maig de 1920 la cobla Principal de La Bisbal l'assajava. Vegeu també les versions per a piano i per a orquestra simfònica.
Griselda (1902)
Pren el nom d'un personatge del poema Canigó de Jacint Verdaguer. Griselda és la pastora de qui el cavaller Gentil està enamorat. Adaptació d'un arquetip femení de redempció, el personatge deriva indirectament de l'Ofèlia shakesperiana (Hamlet) i de la Elisabeth wagneriana (Tannhäuser). Datada a partir d'una anotació en un manuscrit conservat al Centre de Documentació de l'Orfeó Català. Com Flordeneu, amb la qual forma un díptic, la va compondre immediatament després de la mort del poeta. Vegeu també les versions per a piano i per a conjunt instrumental.
Innominada (1915)
Vegeu Carmeta.
