La mosca (abans del novembre de 1905)
Nuri (1903)
Datada segons carta de Lluís Garreta dirigida a Salvador Raurich.
Nydia (1912)
La primera menció coneguda d'aquesta sardana correspon a una interpretació que en va fer la cobla Principal de La Bisbal a Sant Feliu de Guíxols durant la festa major, l'estiu de 1912. En aquella ocasió, la crònica parlava de «l'última sardana del mestre Garreta», fet que permet suposar que la composició era recent. En els manuscrits conservats al Centre de Documentació de l'Orfeó Català i a l'arxiu de la família Ferrer, hi consta la següent dedicatòria: «A la senyoreta Consol Sans». La destinatària podria ser la germana del músic i sardanista figuerenc Enric Sans, que fins l'any 1910 havia format part de la cobla L'Art Gironí. Vegeu també les versions per a piano a quatre mans i per a orquestra simfònica.
Oratges d'estiu (abans de febrer de 1907)
Presentada al Concurs Musical organitzat per la botiga de música Casa Sobrequés i Reitg de Girona, sense lema. El jurat estava format per Enric Granados, Jaume Pahissa, Francesc Pujol, Joan Baptista Lambert i Juli Garreta com a secretari. Com que no va ser premiada, no es va donar a conèixer el nom del seu autor. Un cop mort Garreta, Josep Baró l’esmentava com a obra d'aquest compositor en la llista de sardanes que va enviar a Pau Casals el 1926. Una circumstància semblant es dóna en títols com Enyorança, Flor de ginesta, La pubilla del mas gran, Viola i Visió.
L' orfe (abans del març de 1904)
Datada a partir d'una anotació en un manuscrit conservat al Centre de Documentació de l'Orfeó Català. El gener de 1907 les partitures d'aquesta sardana es van posar a la venda, juntament amb Ball de la Joana, El testament d'Amèlia, Rosó i Matinada. Vegeu també la versió per a piano.
